PORTA - meteonoubarris

METEONOUBARRIS
Vaya al Contenido
Fins al segle XIX, el barri de Porta era bàsicament rural i força despoblat. Formava part de l’antic assentament de Santa Eulàlia de Vilapicina, que tanmateix pertanyia al municipi de Sant Andreu de Palomar, annexionat a la ciutat de Barcelona el 1897. La principal via de comunicació d'aquests terrenys era el vell camí de Sant Andreu a Horta, que ja existia al segle XIII i al voltant del qual anaven sorgint masies com Can Piquer, Can Verdaguer, Can Valent, totes anteriors al segle XVII, Can Borràs, Can Dumanjó, Ca l'Estudiant i Can Porta, que va cedir els terrenys per a la construcció de les primeres casetes del barri i li va donar nom.
El paisatge dels terrenys, tret de la part nord, forestal, era de camps de cultiu d'hortalisses, cereals i vinyes tant pel fet d'estar travessat per rierols, torrents i rieres que baixaven de Collserola (torrent de Piquer, font de Canyelles, riera de Sant Andreu), com per abastar els habitants i el bestiar de granja que s'hi criava intensivament.
A mesura que Sant Andreu de Palomar anava creixent al llarg del segle XIX, s'hi van instal·lar, al petit nucli de Can Porta, casetes de planta baixa amb horts, alguns tallers i petites indústries, però la transformació més rellevant va ser la construcció, per part de l'Ajuntament, d'un nou cementiri, construït als terrenys de Can Sales. Altres actuacions que van canviar la fisonomia del futur barri van ser, el 1862, l'obertura de la línia de ferrocarril, separació natural de Porta amb Sant Andreu de Palomar; l'obertura de la rambla de Santa Eulàlia el 1877 (rebatejada com a passeig de Fabra i Puig el 1918); la construcció, el 1885, de la nova parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina en uns terrenys de Can Solà; la inauguració, el 1889, de l'actual passeig de Valldaura; l'obertura de la carretera del Manicomi (carrer del Doctor Pi i Molist) el 1914, i el 1919 la inauguració del passeig de Verdum, frontera amb el barri de la Guineueta.
A mitjan segle XX, es van construir nombrosos blocs d'habitatges per tal d'instal·lar-hi els immigrants que arribaven a Barcelona. Entre els anys 1957 i 1966 es va dur a terme la construcció massiva de gran part dels edificis que avui componen el sector sud de Porta, tret de l'espai ocupat actualment per la plaça de Sóller, declarada espai d'ús públic. Per compensar la pèrdua d'aquests terrenys, els promotors immobiliaris van construir els habitatges amb una alçada superior a la permesa oficialment, i no va ser fins a una dècada després que la zona es va poder urbanitzar.
Amb la urbanització de la plaça de Sóller i la recuperació pública dels antics terrenys ferroviaris, avui convertits en el parc de Can Dragó, s'inicia la renovació del barri, on s'han remodelat les grans avingudes, s'han construït nous equipaments i noves seus d'entitats i s'han restaurat les masies que encara es mantenien dempeus.
Regreso al contenido